No et molestis a contestar-me (Catalán)

Salvador Espriu i Joan Vinyoli es van conèixer el 1935, quan tenien vint-i-pocs anys. El vincle d?amistat i d?admiració mútua que van establir els va acompanyar fins al final de les respectives vides, i es va intensificar quan Espriu i Teresa Sastre, esposa de Vinyoli, van començar a treballar junts. El suport personal en els moments difícils i el respecte constant per l?obra de l?altre van caracteritzar la relació entre tots dos poetes i es van plasmar en una correspondència que s?allarga gairebé cinquanta anys.

El present volum, preparat des de la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània (Universitat de Girona) per Natàlia Juan i Georgina Torra, aplega totes les cartes que se n?han conservat: quaranta d?Espriu a Vinyoli, vuit d?Espriu a Teresa Sastre i només set de Vinyoli a Espriu (perquè Espriu va destruir tota la correspondència privada que havia rebut, incloent-hi la de Vinyoli). A més, les editores transcriuen les dedicatòries amb què es van obsequiar l?un a l?altre, així com els dos estudis d?Espriu sobre l?obra de Vinyoli i els cinc poemes (un d?ells inèdit) que Vinyoli va dedicar a Espriu.