Discurso Ácrata

Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 1948) és un destacat estudiós de la història de Barcelona. Entre les seves obres més importants figuren Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 (Virus, 2000), Premi Ciutat de Barcelona d'Història 2000; El laberint roig, Víctor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris (Pagès, 2005); La cultura anarquista a Catalunya (Edicions de 1984, 2006); La Internacional, el naixement de la cultura obrera (Editorial Base, 2007); La contrarevolució, els Fets de Maig de 1937 (Edicions de 1984, 2007); Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya (Edicions de 1984, 2007); Les avantguardes, surrealisme i revolució (Editorial Base, 2008); República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939) (Editorial Base, 2009) i Poetes en temps de revolta, Barcelona 1936-1939 (Lleonard Muntaner, 2010). És coautor amb Mei Vidal de Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta (Virus, 2002); Camins utòpics, Barcelona, 1868-1888 (Edicions de 1984, 2004), El Raval, un espai al marge (Editorial Base, 2006) i Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) (Editorial Base, 2010). També ha publicat tres poemaris: Rambla del Raval (Emboscall, 2003), Calidoscopi (Emboscall, 2005) i Terra de pas (Fonoll, 2008).