Cartes a la meva mare (Catalán)

«Aquestes cartes posen en perspectiva la imatge que es tenia fins ara de Sylvia Plath. Cartes a la meva mare és un llibre que trenca el cor, però l’efecte més dramàtic que produeix no ve donat pel suïcidi, sinó pels malentesos entre mare i filla. […] Al final [Plath] va trobar la seva veu poderosa i personal.»

«Aquest llibre no només proclama la independència de Sylvia Plath, sinó que també mostra la determinació per evitar els paranys a què s’encarava com a escriptora. Plath s’imagina a si mateixa com una heroïna intrèpida. En general, la immensa quantitat de cartes que es conserven i la dedicació de Plath per donar forma a la seva vida com un relat continu, indica que, per a ella, les vivències no acabaven de ser mai reals fins que les posava per escrit.»

«Cartes a la meva mare és un tresor sense fi d’informació sobre aquest esperit lluminós atrapat dins d’una ment turmentada.»

«Tal com passa amb els seus poemes, la correspondència de Plath es va desfent a poc a poc de l’afectació encarcarada treballant amb la puntuació i la sintaxi, amb espurnes del geni que acabaria sent.»

«L’estil de les cartes de Plath, tal com assenyalen els editors, és vívid, poderós i tan complex com la poesia, la prosa i els dietaris de l’autora.»

«Finalment, les escriptores joves poden deixar d’identificar-se amb el caràcter autodestructiu de Sylvia Plath i poden començar a entendre les forces amb què s’havia d’enfrontar. El que un copsa de les cartes és una supervivent que sabia que ser escriptora volia dir disciplina, un compromís infatigable i passió per la feina dura. Per descomptat que aquí no es diu tot, però emergeixen els trets d’una artista real, no mítica.»