Julià Guillamon

Julià Guillamon és un renovador dels estudis d’història cultural a Catalunya. Ha dedicat diversos llibres als anys trenta: "Jamás me vera nadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca" (2014), "L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt" (2016), "El jove Palau. Una família de l’Eixample, el somni d’Eivissa i la guerra civil" (2024) i "Pere Calders dibuixant. De Barcelona a Mèxic" (2024). Ha estudiat la postguerra, des de la perspectiva de l’exili i de l’interior amb "El dia revolt. Literatura catalana de l’exili" (nova edició del 2023) i "Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d’una generació" (2015). "La ciutat interrompuda" (edició definitiva del 2019) és un referent quan es parla de les relacions entre cultura, ciutat i política, entre la contracultura i l’hiperturisme. Entre les seves obres de creació destaquen "El barri de la Plata" (2018); els llibres de natura, cultura i memòria "Les cuques" (2020) i "Les hores noves" (2022); "El rellotge verd" (2024) i el volum de contes crítics "Rascaparets" (2026).