Autoretrat de Mozart (Katalanisch)

Al llarg dels seus 35 anys de vida (els que van de 1756 a 1791) Mozart va anar produint sense parar, amb una inexplicable abundància, dos tipus ben determinats de manuscrits: partitures i cartes. Les partitures el van convertir amb el temps en un dels pocs compositors veritablement universals que ha tingut la història de la música. Les cartes, certament menys conegudes, constitueixen per la seva banda l’únic document verbal que ens ha arribat de la seva pròpia mà. Es tracta, però, d’un document de primer ordre, tant per la seva extensió com per la seva extraordinària eloqüència. A través d'aquest llarguíssim intercanvi epistolar, Mozart va dibuixant un retrat complet de la seva pròpia personalitat que, en néixer de la més despreocupada espontaneïtat, esdevé el més genuí de tots els autoretrats possibles. Així, les seves cartes esdevenen el camí que més directament condueix a allò que es troba darrere la seva activitat creativa, és a dir, al rerefons humà del qual va sortir la seva música.
El propòsit d’aquest llibre és acostar-se a aquest rerefons, i anar recorrent, descobrint i relacionant entre ells cadascun dels seus aspectes, des dels trets de caràcter més instintius (com l’exultant sentit humorístic i bufonesc que Mozart va exhibir durant tota la seva vida) fins als més reflexius (aquells que tenen a veure sobretot amb la seva manera de viure les creences religioses i maçòniques) per acabar mostrant, finalment, quina va ser la natura de la seva identificació amb l’art musical.