Aigua dolça (Katalanisch)

«Una primera novel·la enlluernadora que explora la llibertat de ser múltiple. Emezi suggereix amb radicalitat que, a l’hora de desxifrar la transcendència i la bogeria humanes, l’espiritualitat igbo té tant per oferir com qualsevol esquema occidental. El llibre hauria estat lúgubre des del punt de vista de la salut mental; en comptes d’això, ens trobem amb un conte de fades autòcton. El text es converteix en un estudi sobre la disfòria.»

«Excepcional i atrevida. Poètica i pertorbadora. Fent arrelar la història de l’Ada en la cosmologia igbo, ens empeny a qüestionar-nos el nostre paradigma sobre les causes de la malaltia mental i com es manifesta. Ens obliga a qüestionar-nos la ciència i la raó.»

«Akwaeke Emezi és un nom que recordareu, un nom que a partir d’ara sentireu una vegada i una altra. Aquesta és una història impressionant i desconcertant sobre una dona trencada que intenta superar el patiment de la seva vida humana mentre cavalca per “l’altra banda”. Aigua dolça és diferent de totes les novel·les que he llegit fins ara. La seva perspectiva canviant és radical i innovadora, amb unes veus narratives que es contorsionen com els ossos d’una pitó. Emezi no només ha fet una gran contribució a la mitologia igbo, sinó que ha creat una novel·la tan única i fresca que sembla que hagi reinventat el gènere.»

«Una història embruixada i electritzant d’obsessió i perill. Aigua dolça relata la lletania de bogeria que pateix l’Ada en una prosa sinuosa que avança amb moviments oblics i hipnòtics, fins que ens clava els ullals.»

«La novel·la es basa en diverses realitats de la vida de l’autora, però la prosa està imbuïda d’un estil i un lirisme imaginatius. El viatge que emprèn la novel·la és turbulent i vigorós, ferotge i dolorós, i Emezi ens l’ofereix en resquills afilats i brillants. L’escriptura efusiva d’Emezi, la seva prosa al·literada i simètrica, explora les qüestions profundes de l’alteritat.»

«Cada frase m’ha fet trontollar; cada paràgraf, saltar de la cadira; cada capítol, suplicar que n’hi hagués més. Hauria pogut seguir dins l’exuberant creació d’Emezi centenars de pàgines més. Tot i ser una primera novel·la, Akwaeke Emezi ha aconseguit el que molts escriptors veterans només han pogut somiar. És una obra increïble, captivadora, imponent.»

«Una lectura fascinant que aconsegueix amb habilitat el que busquen molts llibres postmoderns: una discussió i un qüestionament sobre la identitat fragmentada d’una forma que deixa els seus contemporanis en ridícul. És més nítida, més sensible, més profunda i més enginyosa que qualsevol altre llibre amb què es pugui comparar. Una representació extraordinària de l’interior de l’ésser humà.»

«En aquest debut al·lucinant, Emezi se serveix dels mites de la tradició igbo per capgirar la narrativa sobre malaltia mental, tan gastada, i se situa en un lloc de privilegi en el panorama literari. La genialitat d’Emezi no prové només del seu domini de les veus en conflicte dins la ment de l’Ada, sinó també de proporcionar una perspectiva completament nova sobre què vol dir embogir a poc a poc. Fosca i complexa, aquesta novel·la desafia i alhora recompensa els amants de la literatura de ficció. Imprescindible.»

«Amb aquest debut excepcional, Akwaeke Emezi ens ha regalat ni més ni menys que una obra mestra. Aigua dolça és una travessia de pèrdua i reconciliació, de retorn i patiment, i al cap i a la fi, una guia de supervivència per harmonitzar cos i esperit. En resum, una revelació esplèndida, elegant i brutal. Ho repeteixo: una obra mestra de nassos.»

«Aigua dolça és una d’aquestes novel·les enlluernadores que desafia tota mena de descripcions. Podríem parlar de la història —situada a Nigèria i Amèrica, narrada per les diverses identitats de la protagonista, d’origen igbo i tàmil—, però no aconseguiríem transmetre la màgia que el lector hi trobarà. Ficció i memòria alhora, carregat de riquesa espiritual i d’una sexualitat franca, el text no sembla que hagi estat escrit per la seva brillant autora, sinó més aviat canalitzat a través seu. Es tracta de la seva primera novel·la, però és una vella i antiga narradora: apassionadament propera a la tradició dels griots, poetes, profetes i aventurers. Un dels debuts més impactants que he llegit mai.»

«No havia llegit mai una novel·la com aquesta. Tracta de la unificació i la separació de cossos i ànimes, dels poders dels déus i dels humans —o de la seva absència—, i del viatge llarg i ardu per reivindicar les nostres diverses identitats, i per alliberar-les.»

«Una història extraordinàriament poderosa sobre un tipus molt diferent de migració física i psicològica.»

«M’ha deixat completament al·lucinada.»

«No paro de demanar a tothom que la llegeixi.»

«Una primera novel·la excepcional.»

«Akwaeke Emezi és un talent majúscul i espectacular.»