Tres mestres

Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, 1942) és àmpliament conegut pel públic català, perquè se n’han publicat moltes obres aquests últims anys. A Peu de Mosca hem seguit la nostra decisió d’optar per l’assaig i n’hem publicat Tres mestres. Balzac, Dickens, Dostoievski, on explica per què considera que aquests tres autors són els grans genis de la literatura europea del segle XIX.

Sens dubte, Zweig era un personatge apassionat i el seu estil literari així ens ho demostra. Les seves novel·les sempre són intenses, corprenedores.

La reflexió sobre l’escriptura, la relació entre els autors, les novel·les i el seu temps i la seva societat són clau per a entendre l’autor, l’obra i la seva recepció. En aquest sentit, Zweig fa un retrat excepcional que ens explica i ens fa entendre com cadascun d’aquests autors beu de la tradició dels seus països, com també el moment històric que els ha tocat viure. A més, contraposa les tres esferes en les quals es mouen els autors: Balzac en l’àmbit de la societat, Dickens en el de la família i Dostoievski en el de l’ànima humana.

Relaciona Balzac amb Napoleó, a qui va veure conquerir Europa durant els primers anys de vida, i explica com això el va fer voler conquerir el món per mitjà de les seves novel·les. De Dickens, ens en remarca que és fill de la burgesia i de l’ideal britànic de la vida senzilla. De Dostoievski, en remarca la relació amb l’ànima russa, la seva visió religiosa i la idea de transcendència espiritual.

Com hem dit, l’autor ho explica d’una manera tan apassionada que, una vegada has acabat el llibre, sents una necessitat imperiosa de rellegir tots aquests autors. Per sort, les editorials catalanes fan molt bona feina últimament i en podem trobar noves edicions per a recuperar-los.

Així doncs, llegim Zweig i rellegim els grans clàssics europeus del XIX!