Sol solet...

Sol solet... Malgrat l’aparent ingenuïtat que semblen suggerir els ressons infantils de l’expressió «sol solet», el títol d’aquest drama fa referència a la dolorosa soledat que ha emmotllat la personalitat extremadament sensible de Jon, el qual es veurà immergit en un triangle de passions mal resoltes que farà aflorar les contradiccions irresolubles de l’ànima humana. Una de les obres més tèrboles i desconegudes del dramaturg, on la poderosa vitalitat sexual de la seva protagonista dona lloc al naixement d’un dels personatges femenins més fascinants del teatre català.

Àngel Guimerà. Sense l’obra d’aquest dramaturg nascut a Canàries, la dramatúrgia catalana del segle XIX no hauria gaudit de la bona salut amb què es va connectar a la modernitat europea. Sempre atent a la sensibilitat del seu públic, i per tant a la idiosincràsia de la tradició, el seu teatre és un fascinant espai de contradiccions on conflueixen tots els corrents estètics del seu temps. Obsessionat per la seva imatge pública, fins al punt d’ocultar la seva data de naixement per tal de negar la seva condició de fill bord, la seva frenètica activitat social contrasta amb el secretisme de la seva vida privada; igual que el seu aparent «celibat cultural» xoca amb les tensions dels seus personatges, els quals tradueixen la complexa personalitat del seu autor.