Sense arracades

La Montse Gibert és la protagonista i autora d‘aquest llibre. Escriure’l ha estat viure’l i reflexionar sobre tot allò que havia viscut a partir de la mort del seu fill i sobre tot el que va compartir amb les persones que l’han acompanyat.

Hi ha volgut descriure com una mare, ella, ha fet front a una tragèdia com és perdre un fill, amb l’esperança que això serveixi per a altres persones que han viscut situacions similars.

No tenim notícia de cap llibre escrit en primera persona i publicat que abordi aquest tema com ho fa la Montse. Arribat el moment en què ja ha treballat prou les coses per si mateixa, se sent capaç de parlar-ne d’una forma que vagi més enllà d’abocar el seu dolor sense pudor. En parla reflexivament i les seves pròpies paraules li serveixen per recapitular tot el camí recorregut en el seu treball personal de dol (cosa que és, al seu torn, una manera de seguir treballant aquest dol).

La Montse Gibert ha donat suport a la Fundació Orienta durant tants anys, ha fet aportacions molt valuoses i fins i tot n’ha estat presidenta. De fet, la Fundació també ha anat fent el seu camí, partint d’uns inicis modestos i orientats cap a les necessitats immediates de les persones que patien i necessitaven assistència, per arribar a enfocaments, reflexions i models cada cop més adreçats a la prevenció de la salut mental comunitària. La publicació d’aquest llibre forma part d’aquesta nova mirada a la salut mental comunitària.