Un home malalt demana al seu fill que abandoni uns dies les muntanyes on passa l estiu i que l acompanyi, potser per última vegada, a l illa adriàtica en què va néixer. El retrobament en aquell paisatge lluminós, tenyit de records, resulta decisiu per a tots dos. Un d ells descobrirà el que significa deixar descendència; l altre afrontarà el sentit de la pèrdua. L estil elegant i contingut d aquesta narració, publicada per primer cop el 1942, la converteix en opinió de molts en l obra mestra de Giani Stuparich. L illa és, en paraules de Claudio Magris, «un relat magnífic de vida i de mort, no conjurada sinó mirada sense pietat cara a cara».
Llegir més