Cròniques I

«El desembre del 2016, Bernard-Henri Lévy va respondre el següent a una pregunta del New York Times: «La meva propera lectura serà Cròniques I. Forma part dels que van celebrar la concessió del Nobel a Dylan. En ell es percep l’herència dels grans poetes europeus i americans. Però també vull llegir aquestes memòries perquè espero trobar-hi (segurament m’enganyo a mi mateix) la clau secreta de la seva obra i la raó per la qual em sembla tan admirable».
Diuen que Bob Dylan és la font menys fiable per conèixer la vida de Bob Dylan. Potser sigui cert: al cap i a la fi, el poeta llorejat ha fugit sempre de caselles, intèrprets i definicions; ha esquivat el rigor d’una imatge canònica per deixar la porta oberta a una invenció constant de si mateix. Doncs bé, aquest volum és el retrat més nítid (i fiable) d’aquest invent, del personatge que Robert Zimmerman ha volgut ser. Aquí el lector trobarà la clau de la seva màscara. I en aquesta troballa no hi ha engany possible.
Cròniques I és un llibre de records errants que deambulen per èpoques i escenaris seguint una ruta imprevisible. Comença el 1961, quan un jove nouvingut del nord explora els carrers del Village novaiorquès mentre intenta trobar el seu propi camí entre el fum dels bars i els acords de les guitarres. És un moment màgic: el paisatge abans de la batalla. Després passem al 1970, quan el suposat símbol i portaveu d’una generació (i fins i tot d’una època) ja ha renunciat a aquests càrrecs. Un nou salt i ens plantem a Nova Orleans durant la gravació d’«Oh Mercy» (1989) per tornar finalment a la Nova York inicial, als primers amors i als primers discos. El cercle es tanca. La màscara (és a dir, l’individu) ens ha explicat la seva història, que és també la d’una obra ineludible per entendre el nostre temps.»