Brasers

Dues novel·les breus que contenen la delicadesa i el cinisme de qui va inspirar In the Mood for Love.

Si Stefan Zweig hagués escrit des de Xina i en la pell d’una dona, es diria Eileen Chang, tota una mestra de la novel·la breu que parla d’amor quan el món s’ensorra. Ho fa des d’un lloc particular: el Hong Kong dels anys trenta, on xinesos i britànics conviuen i es fusionen amb cert perill.

Els brasers del títol són el recipient on la narradora posa a cremar la fusta aromàtica perquè es vagi consumint mentre explica la història. Però també són el lloc on el cor d’una persona es consumeix fins a la desaparició. Quin és aquest lloc? Per a la Weilong, és el casal luxós d’una tia que la introdueix en les altes esferes de Hong Kong, no pas per protegir-la sinó per atreure nois joves cap a les seves arts. Per a en Roger, professor universitari que descobreix la passió als quaranta anys, és el llit nupcial amb una noia que no sap res del sexe.

“Dues novel·les breus que s’expliquen en el temps que tarda un grapat d’encens en consumir-se en el seu braser. Són dues històries que transcorren a la Xina colonial, en el Hong Kong sotmès pels anglesos. Des de la primera línia Eileen Chang les perfuma amb olors delicades, però també amb escenes una mica gore.” Lluís Ruíz a Els Experts

“Més enllà d’aquestes dues narracions sobre amors, desamors, conformitat amb una situació no volguda però assumida de forma conscient, o autodestrucció a causa d’una mena d’estranys malentesos, lligats a l’encotillament de les relacions amoroses, Chang resulta fascinant a causa de la seva prosa, plena d’evocacions del paisatge proper i llunyà, de comparacions i metàfores admirables, plenes de subtilesa i que t’immergeixen en la sensualitat del context.” Júlia Costa a Llegir en cas d’incendi