Gustau Muñoz Veiga

Gustau Muñoz (València, 1951) és assagista, traductor i editor. Economista de formació, va ser professor a la Facultat de Ciències Econòmiques de València. Però fonamentalment ha desenvolupat la seua tasca professional en el camp de l’edició de llibres i revistes. Primer a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (actual Institució Alfons el Magnànim) i posteriorment a Publicacions de la Universitat de València. Fins al 2025 ha estat codirector de la revista d’assaig i pensament L’Espill. És director de la «Biblioteca de Pensament Crític» de l’editorial Afers. Darrerament ha traduït al català obres d’Enzo Traverso, T. W. Adorno, Leo Löwenthal o Antonio Scurati. És autor, entre altres, d’A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (2002), Corrents de fons. Cultura, societat i política (2019), La vida dels llibres (Afers, 2019), El vertigen dels dies (2019), Elogi del pensament crític (Afers, 2020), Espill d’un temps (2021), Emili Gómez Nadal (2021), El temps que vius. Elements per a una crítica del present (2022), Profeta de la raó. Sobre Joan Fuster (Afers, 2023) i Després del llibre. Notes sobre llibres, història i cultura (2023). Col·labora regularment en mitjans com eldiario.es/cv, on manté la secció «Notes de lectura».