Francesc Torralba presenta, con una prosa meditada y rica en metáforas, esta realidad mostrando la madurez como punto álgido de la vida, como el momento de entregarse de lleno. Explora el universo de la persona adulta y re exiona sobre las profundas paradojas a las que se ve sometida. Por un lado, los jóvenes con sus limitadas responsabilidades, su libertad impuesta y autonomía, sin necesitar a nadie. Por otro lado, los ancianos, son cada día más dependientes, mientras su vida se escurre. Y en el centro, la persona adulta, con sus anhelos y deseos. Elogio de la madurez de ende que la persona que ingresa en la madurez puede vivir su existencia como una época de máximo esplendor y realización.

Francesc Torralba Roselló (Barcelona, 1967) és doctor en Filosofia i en Teologia. En l’actualitat és catedràtic acreditat de la Universitat Ramon Llull i imparteix cursos i seminaris en altres universitats d’Espanya i Amèrica. Compagina la passió per educar amb la d’escriure i divulgar el seu pensament. Dirigeix el Ramon Llull Journal of Applied Ethics i l’anuari Ars Brevis de la Fundació Blanquerna i és vicepresident de la Societat Hispànica d’Amics de Søren Kierkegaard (SHAK). Al llarg de la seva trajectòria ha escrit un centenar de llibres, alguns dels quals han estat premiats i traduïts a diferents idiomes, i ha rebut diversos premis i reconeixements. Participa activament en els mitjans de comunicació Catalunya Ràdio, La Vanguardia i El Punt Avui. Entre les seves obres més llegides cal destacar El sentit de la vida (2008), No passeu de llarg (2010), El valor de tenir valors (2012), Un mar d’emocions (2013), Córrer per pensar i sentir (2015) i Saber dir no (2016) o Món volàtil (2018).