El vent farà dissabte celebra la feminitat, i desafia i explora els orígens de la Màtria a través de la figura de Lilith: mite, primera dona, primera Mare. Aquests poemes, com conjurs, invoquen la presència de la deessa i la seva veu es rebel·la incendiària i reconfortant, cantant i bategant a cor obert amb els versos de 28 veus més, creant una harmonia poètica explosiva.La simbologia, el llenguatge poètic, la imatge, la metàfora i els recursos plàstics hi són molt presents fet que afegeix contundència al contingut però amb una plasmació formal d'enorme bellesa. Aquest és un dels molts aspectes remarcats pel jurat, format per Carla Fajardo, Laia Noguera i Queralt Morros. Sigui a través dels versos o de les referències, a El vent farà dissabte s'hi reconeixen de manera transversal una reivindicació de la naturalitat, de l'autenticitat. Afegeix una reflexió molt necessària sobre el bé i el mal, allò acceptable i allò inacceptable, la pròpia veritat i l'estigma social, la necessitat de pertinença. La pressió sobre allò que s'espera de nosaltres i com ens pot portar dolorosament a representar durant tota la nostra vida un personatge que no som.