«Pot el misteri de la paraula recuperar la llum primigènia del record? Poden resplendir els records amb lÆalquímia dels mots? Des de sempre lÆhome, aquesta bestiola lliurada als atzars i les quimeres de lÆexistència, ha lluitat contra la desmemòria, contra lÆabsència, contra lÆabsurd del no-res. Quelcom poderós i atàvic ens empeny dÆantuvi, com una necessitat inexcusable, com un desig irreprimible, a desxifrar els alfabets ocults, els enigmes insondables, els codis secrets que regeixen el curs del nostre destí. Vet aquí la raó de ser ùalmenys una dÆentre tantesù de la paraula. El mot precís, just, essencial. Déu va néixer ùlÆhome també, és clar, puix la divinitat és creació de la ment humanaù en el precís instant de germinar dins nosaltres la primera llavor del pensament, la sement pura, inaugural, ubèrrima, que hauria de fruitar amb lÆeclosió quasi miraculosa de la paraula.»